Txina etiketadun mezuak erakusten. Erakutsi mezu guztiak
Txina etiketadun mezuak erakusten. Erakutsi mezu guztiak

asteazkena

LKI: « Txina defenditu! Inperialistak kanpora! »




Workers Vanguard agerkari trotskistak honako puntuak jorratzen dituen artikulua argitaratu berri du:

Txina defendatu! Inperialistak kanpora!
Hong Kong: Suntsiketa kontrairaultzaileari ez!
Handikiak desjabetu!

·         Inperialisten jukutria
·         “Herrialde bat, bi sistema”: Mehatxua Txinatar Iraultzarentzat
·         Zein klasek izanen du agintea?
·         Tiananmengo benetako ondarea

Hong Kong (Txina), morroi antikomunistak.

larunbata

Rosa Luxemburg eta kolonialisten erasoa Txinaren aurka

Antikomunistak = Kolonialistak

Berriro ere inperialistek eta beraien morroiek Hong Kong (Txina) jomugan dute. Rosa Luxemburg militante komunistak, L´acumulació del capital liburuan, ingeles eta frantses narko-kolonialistek Txinari nola egin zioten eraso azaltzen du. Ingelesek Hong Kong uhartea 1841ean okupatu zuten, Opioaren 1. Gerran garaile izan eta gero. Ordutik Hong Kong ingelesen atzaparretan egon zen, eta mende eta erdiz erregimen zapaltzaile eta polizial bat jasan behar izan zuen.

 
ROSA LUXEMBURG:

(…)
 L’exemple clàssic de com de “suau” i “pacífic” és el comerç de mercaderies amb societats endarrerides, és la moderna història de Xina, a través de la qual passen com un fil roig, des de mitjans de les acaballes del segle XIX, les guerres dels europeus, la finalitat de les quals era obrir, per la violència, les portes de Xina al tràfic de mercaderies. Persecucions de cristians, provocades per missioners; tumults ocasionats per europeus; periòdiques matances guerreres en què la feblesa d’un pacífic poble agricultor se les havia de veure amb la més moderna tècnica capitalista de guerra de les grans potències unides; grans contribucions de guerra, amb tot el sistema de deute públic; emprèstits europeus; control de les finances i ocupació de les fortaleses; obertures forçoses de ports lliures i concessions ferroviàries arrencades a la força per a capitalistes europeus, tals van ser els mètodes emprats per a inaugurar el comerç de mercaderies en aqueixa part d’Àsia des de l’any 40 del segle passat [s. XIX] fins que va esclatar la revolució xinesa.

El període de l’obertura de Xina a la civilització europea, açò és, el canvi de mercaderies amb el capital europeu, s’inicia amb la guerra de l’opi, en què Xina es veu obligada a adquirir el verí de les plantacions índies per a convertir-lo en diners destinats als capitalistes anglesos. En el segle XVII, la Companyia Anglesa de les Índies Orientals havia introduït el cultiu de l’opi en Bengala, i a través de la seua sucursal de Canton havia difós l’ús del verí en Xina. Al començament del segle XIX, l’opi va baixar de tal manera el seu preu, que esdevingué ràpidament en article de consum per al poble. Encara l’any 1821 la importació d’opi en Xina era de 4.628 caixes, al preu mitjà de 1.325 dòlars; després, el preu es va reduir a la meitat i la importació anglesa va passar en 1825 a 9.621 caixes; en 1830 a 26.670 caixes. Els efectes desastrosos del verí, particularment el de les pitjors qualitats usades per la població pobra, es van convertir en una calamitat pública i van determinar que Xina prohibís la importació. Ja en 1828, el virrei de Canton havia prohibit la importació d’opi, però açò només va servir per a dirigir el comerç vers altres ports.
(...)

Així va acabar la gloriosa guerra de l’opi. Per la pau del 27 d’agost de 1842, els anglesos van obtenir l’illa de Hong Kong, A més, els ports de Canton, Amoy, Fuchu, Mingpó, Xangai havien d’obrir-se al comerç. Quinze anys més tard va tenir lloc la segona guerra contra Xina, durant la qual els anglesos van procedir d’acord amb els francesos; en 1857, la flota aliada es va apoderar de Canton, amb el mateix heroismeque en la primera guerra. En el pau de Tientsin (1858) els xinesos van concedir la importació d’opi i l’entrada, a l’interior del país, del comerç europeu i les missions, Poc després, en 1859, els anglesos entaularen de nou les hostilitats i van resoldre destruir les fortificacions dels xinesos en el Peiho, però van ser rebutjats després d’una batalla en què van tenir 464 morts i ferits. Llavors, Anglaterra i França van tornar a operar juntes. Amb 12.600 homes de tropes angleses i 7.500 francesos al comandament del general Coursin-Montauban, a finals d’agost de 1860, van prendre primerament sense disparar un tret els forts de Taki; després van avançar cap a Tientain i van continuar el seu avanç cap a Pequín. Pel camí, el 21 de setembre de 1860, va tenir lloc la sagnant batalla de Paliakao, que posava a Pequín a disposició de les potències europees. Els vencedors van entrar a la ciutat, quasi buida i sense cap defensa; van saquejar primerament el palau imperial, en el saqueig del qual va intervenir personalment, amb gran entusiasme, el general Coursin, que va ser després mariscal “comte de Palikiao”; per la seua banda, lord Eljin va manar calar foc al palau, “com a expiació”.

A conseqüència de tot açò, es va permetre a les potències europees tenir plenipotenciaris a Pequín i Tientsin, i altres ciutats es van obrir al comerç. Mentre, en Anglaterra, la Lliga contra l’opi treballava contra la difusió del tòxic a Londres, Manchester i d’altres districtes industrials, i una comissió nomenada pel parlament declarava altament nociu el consum d’opi, en la Convenció de Chifú de 1876 s’assegurava encara la llibertat a la importació d’opi en Xina. Al mateix temps, tots els tractats de Xina van assegurar als europeus (comerciants i missions) el dret a adquirir en Xina propietat territorial. En aquesta tasca col·laborava, amb el foc dels canons, l’engany conscient. Els termes equívocs en què estaven redactats els tractats oferien una còmoda base per a anar estenent gradualment les zones ocupades pel capital europeu, i els ports compresos en les estipulacions. Sobre la base de la coneguda cínica falsificació del text xinès de la Convenció Addicional francesa de l’any 1870, obra del missioner catòlic clergue Delamarre, que havia intervingut com a intèrpret, es va obligar, més tard, el govern xinès, a permetre que les missions adquiriren terrenys, no sols als ports oberts, sinó en totes les províncies. Tant la diplomàcia francesa com les missions protestants van condemnar unànimes el refinat engany del pare catòlic, però açò no impedí a la primera exigir, enèrgicament, l’aplicació de l’ampliació de drets de les missions franceses introduïda fraudulentament, i fer que, en 1887, s’estengués també, expressament, a les missions protestants. (...)

Róża Luksemburg, militante komunista; La acumulació del capital (28. kapitulua), 1913 .


ostirala

Hong Kong ingeles kolonialisten "demokraziapean"

Kolonialismoa da Hong Kongeko kontrairaultzaileek berrezarri nahi duten "demokrazia"
Kolonialisten txakurrak
Hong Kong britainiar kolonialismoaren-pean
Hong Kong, kolonia "demokratikoa"


asteazkena

Dalai Lamak haurrak lapurtu zituen 1960ko hamarkadan Txinako Herri Errepublikan Europara eramateko

Hua Chunying

La Chine a accusé mardi le 14e dalaï lama d'avoir déchiré des centaines de familles et gravement violé les droits de l'enfant en orchestrant une campagne d'adoption d'orphelins tibétains en Suisse dans les années 1960.

Cette condamnation intervient après que le quotidien suisse "Neue Zuercher Zeitung" a publié en septembre une série d'histoires remettant en question la campagne privée orchestrée par un entrepreneur suisse et le dalaï lama.

"Les histoires racontées par le quotidien suisse indiquent que le dalaï lama et sa clique ont fabriqué des soi-disant orphelins et les ont envoyés en Suisse", a déclaré mardi la porte-parole du ministère chinois des Affaires étrangères Hua Chunying lors d'une conférence de presse régulière.

Charles Aeschimann, directeur d'une société d'énergie, a adopté des enfants tibétains après avoir lu des articles dans la presse sur les réfugiés tibétains et l'appel du dalaï lama aux familles américaines et européennes à adopter des enfants tibétains pour leur donner une éducation occidentale.

Le dalaï lama souhaitait ainsi faire de ces enfants une élite pour le "gouvernement tibétain en exil".

Sur les 200 enfants tibétains qui ont été placés dans des familles suisses, seulement 19 étaient véritablement des orphelins. Les autres avaient leurs deux parents ou au moins un parent vivant, selon le quotidien suisse.

"Les actes du dalaï lama ont bafoué les droits individuels des enfants et ont violé l'éthique et la morale commune. Toutes les personnes humaines et éprises de justice doivent condamner ces actes", a déclaré Mme Hua.

Source: Agence de presse Xinhua

http://www.fmprc.gov.cn/esp/xwfw/lxjzzdh/t1089920.shtml
http://www.nzz.ch/aktuell/schweiz/die-tibetischen-waisenkinder-die-keine-waisen-waren-1.18148045

Dalai Lama eta J. Haider arrazista
 
Izagirre sheriffa, teokraten laguntxoa