 |
| Antikomunistak = Kolonialistak |
Berriro ere inperialistek eta beraien morroiek Hong Kong (Txina) jomugan dute. Rosa Luxemburg militante komunistak, L´acumulació del capital liburuan, ingeles eta frantses narko-kolonialistek Txinari nola egin zioten eraso azaltzen du. Ingelesek Hong Kong uhartea 1841ean okupatu zuten, Opioaren 1. Gerran garaile izan eta gero. Ordutik Hong Kong ingelesen atzaparretan egon zen, eta mende eta erdiz erregimen zapaltzaile eta polizial bat jasan behar izan zuen.
ROSA LUXEMBURG:
(…)
L’exemple clàssic de com de “suau” i
“pacífic” és el comerç de mercaderies amb societats endarrerides, és la moderna
història de Xina, a través de la qual passen com un fil roig, des de mitjans de
les acaballes del segle XIX, les guerres dels europeus, la finalitat de les
quals era obrir, per la violència, les portes de Xina al tràfic de mercaderies.
Persecucions de cristians, provocades per missioners; tumults ocasionats per
europeus; periòdiques matances guerreres en què la feblesa d’un pacífic poble
agricultor se les havia de veure amb la més moderna tècnica capitalista de
guerra de les grans potències unides; grans contribucions de guerra, amb tot el
sistema de deute públic; emprèstits europeus; control de les finances i
ocupació de les fortaleses; obertures forçoses de ports lliures i concessions
ferroviàries arrencades a la força per a capitalistes europeus, tals van ser
els mètodes emprats per a inaugurar el comerç de mercaderies en aqueixa part
d’Àsia des de l’any 40 del segle passat [s. XIX] fins que va esclatar la
revolució xinesa.
El període de l’obertura de Xina a la civilització
europea, açò és, el canvi de mercaderies amb el capital europeu, s’inicia amb
la guerra de l’opi, en què Xina es veu obligada a adquirir el verí de les
plantacions índies per a convertir-lo en diners destinats als capitalistes
anglesos. En el segle XVII, la Companyia Anglesa de les Índies Orientals havia
introduït el cultiu de l’opi en Bengala, i a través de la seua sucursal de
Canton havia difós l’ús del verí en Xina. Al començament del segle XIX, l’opi
va baixar de tal manera el seu preu, que esdevingué ràpidament en article de
consum per al poble. Encara l’any 1821 la importació d’opi en Xina era de 4.628
caixes, al preu mitjà de 1.325 dòlars; després, el preu es va reduir a la
meitat i la importació anglesa va passar en 1825 a 9.621 caixes; en 1830 a
26.670 caixes. Els efectes desastrosos del verí, particularment el de les
pitjors qualitats usades per la població pobra, es van convertir en una
calamitat pública i van determinar que Xina prohibís la importació. Ja en 1828,
el virrei de Canton havia prohibit la importació d’opi, però açò només va
servir per a dirigir el comerç vers altres ports.
(...)
Així va acabar la gloriosa guerra de l’opi. Per la pau del 27 d’agost de
1842, els anglesos van obtenir l’illa de Hong Kong, A més, els ports de Canton,
Amoy, Fuchu, Mingpó, Xangai havien d’obrir-se al comerç. Quinze anys més tard
va tenir lloc la segona guerra contra Xina, durant la qual els anglesos van
procedir d’acord amb els francesos; en 1857, la flota aliada es va apoderar de
Canton, amb el mateix heroismeque en la primera guerra. En el pau de Tientsin
(1858) els xinesos van concedir la importació d’opi i l’entrada, a l’interior
del país, del comerç europeu i les missions, Poc després, en 1859, els anglesos
entaularen de nou les hostilitats i van resoldre destruir les fortificacions
dels xinesos en el Peiho, però van ser rebutjats després d’una batalla en què
van tenir 464 morts i ferits. Llavors, Anglaterra i França van tornar a
operar juntes. Amb 12.600 homes de tropes angleses i 7.500 francesos al
comandament del general Coursin-Montauban, a finals d’agost de 1860, van
prendre primerament sense disparar un tret els forts de Taki; després van
avançar cap a Tientain i van continuar el seu avanç cap a Pequín. Pel camí, el 21
de setembre de 1860, va tenir lloc la sagnant batalla de Paliakao, que posava a
Pequín a disposició de les potències europees. Els vencedors van entrar a la
ciutat, quasi buida i sense cap defensa; van saquejar primerament el palau
imperial, en el saqueig del qual va intervenir personalment, amb gran entusiasme,
el general Coursin, que va ser després mariscal “comte de Palikiao”; per la
seua banda, lord Eljin va manar calar foc al palau, “com a expiació”.
A conseqüència de tot açò, es va permetre a les potències europees tenir
plenipotenciaris a Pequín i Tientsin, i altres ciutats es van obrir al comerç.
Mentre, en Anglaterra, la Lliga contra l’opi treballava contra la difusió del
tòxic a Londres, Manchester i d’altres districtes industrials, i una comissió
nomenada pel parlament declarava altament nociu el consum d’opi, en la
Convenció de Chifú de 1876 s’assegurava encara la llibertat a la importació
d’opi en Xina. Al mateix temps, tots els tractats de Xina van assegurar als
europeus (comerciants i missions) el dret a adquirir en Xina propietat
territorial. En aquesta tasca col·laborava, amb el foc dels canons, l’engany
conscient. Els termes equívocs en què estaven redactats els tractats oferien
una còmoda base per a anar estenent gradualment les zones ocupades pel capital europeu,
i els ports compresos en les estipulacions. Sobre la base de la coneguda cínica
falsificació del text xinès de la Convenció Addicional francesa de l’any 1870,
obra del missioner catòlic clergue Delamarre, que havia intervingut com a
intèrpret, es va obligar, més tard, el govern xinès, a permetre que les
missions adquiriren terrenys, no sols als ports oberts, sinó en totes les
províncies. Tant la diplomàcia francesa com les missions protestants van
condemnar unànimes el refinat engany del pare catòlic, però açò no impedí a la
primera exigir, enèrgicament, l’aplicació de l’ampliació de drets de les
missions franceses introduïda fraudulentament, i fer que, en 1887, s’estengués
també, expressament, a les missions protestants. (...)
—Róża Luksemburg, militante komunista; La acumulació del capital (28. kapitulua), 1913 .
